中文
Українська
Türkçe
Svenska
Српски
Shqip
Slovenščina
Slovenčina
Русский
Română
Português
Polski
Norsk (bokmål / riksmål)
Nederlands
Myanmasa
Latviešu
Lietuvių
한국어
ქართული
日本語
Italiano
Íslenska
Bahasa Indonesia
Հայերեն
Magyar
Hrvatski
Galego
Gaeilge
Français
Suomi
فارسی
Euskara
Eesti
Español
English
Ελληνικά
Deutsch
Dansk
Cymraeg
Česky
Català
Bosanski
Български
Беларуская
العربية
APRICOTSFOLLEM A LA PRIMERA CITA

Yuri, l’encarregada embarassada

7/4/2016
Behind the obscene: Yuri, l’encarregada embarassada

Després d’una llarga parada, tornem amb les entrevistes de Behind the Obscene. Fins ara hem tingut el plaer d’entrevistar a l’ Ama Monika, professional del BDSM i performer del Saló Eròtic de Barcelona Apricots, a la Carmina, una prostituta universitària afincada a Barcelona amb les idees molt clares sobre la seva professió i la Meritxell, mare prostituta amb ganes de fer un canvi a la seva vida. Avui tornem a l’atac amb una breu conversació que vam tenir amb la Yuri, una de les recepcionistes d’un dels locals Apricots.

Colombiana, 29 anys, la Yuri es va mudar a Barcelona amb tota la seva familia fa 14 anys. Té una careta preciosas, un somriure que et treu la respiració i una panxa que et treu lloc quan s’assenta al teu cantó. No és que estigui gorda, més aviat el seu marit se li va correr dins i res, ara li falten un parell de mesos per parir a la seva primera filla.

Quan li vaig comentar que volia entrevistar-la, no estava molt segura de poder aguantar algo així. Tanmateix és capaç d’aguantar una “cosa” dins de la panxa durant 9 mesos sense que li pagui lloguer, que estranyes som les persones a vegades. Per tranquilitzar-la, el dia abans de l’entrevista li vaig passar les preguntes per mail… quan les va llegir casi es posa de part per culpa dels nervis. Prefereixo no pensar què passarà quan llegeixi el que acabo d’escriure sobre la concepció de la seva filla…

Yuri, tu ets una de les encarregades dels locals Apricots. Com definiries la teva feina? Mira, arribats a aquest punt ja ho veig com una feina normal de recepcionista. M’encarrego de rebre als clients, presentar les noies i assegurar-me que el client està content amb les nostres instal·lacions i serveis. Abans per mi era algo bastant fort, ara estic tan acostumada que ja no hi veig res d’estrany, és una feina com una altra.

Dius obertament al teu entorn a què et dediques? Sempre dic la veritat perquè crec que és un treball normal i corrent i no tinc res a ocultar. Si a algú no li agrada, no és el meu problema.

Molt aviat seràs mare per primera vegada. Com reaccionaries si la teva filla de gran decideix ser puta? Ara que treballo en aquest àmbit em seria difícil escoltar algo així, i ho dic perquè conec aquest món i tot el que comporta. Es un treball molt sacrificat i que pot canviar una persona de forma radical. Per mi seria bastant dur escoltar això de la meva filla.

En aquest sentit, què té aquest món que el fa tan complicat? En primer lloc, i el més perillós, és l’ambició pels diners; en segon lloc ve el més perjudicial, o sigui els vicis; i per últim, és difícil sortir d’aquest món un cop hi ets a dins. És per això que no sé bé com em prendria el fet de que la meva filla es prostituís. Fer l’amor amb molts homes per diners és dur, més que res perquè pots trobar-te de tot i una, com a mare, sempre vol el millor pels seus fills. Que estudiïn, que tinguin una bona feina i aquesta no és precisament la professió que escolleixes ser quan ets un nen.

I si ella et digués que això és el que la fa feliç? Doncs... els pares volem la felicitat dels fills i si això la fa feliç, no em quedaria altra opció que acceptar-ho.

Què opines de la prostitució? Ho veig bé per algú que tingui una necessitat, que tingui fills, no tingui feina o el que sigui. Igualment crec que és una professió on s’ha de tenir molt cap i has de saber quin és el moment indicat per dir “fins aquí”. Si algú escolleix aquest camí, hauria de ser momentani perquè si no, crec que no acabaria bé.

T’han proposat mai ser noia de companyia? Si, moltes vegades.

I sempre has estat segura de dir que no? Abans d’entrar al sector, mai havia sentit a parlar de prostitució. Ara que ho conec puc dir-te que no seria capaç de ser prostituta. Pot ser que, en algun moment, m’hagi passat pel cap en plan broma, però d’aquí a arribar a fer-ho no. Has de tenir molt coratge, no és una feina fàcil.

Has treballat a altres cases? Si, he treballat a altres cases, però com encarregada només vaig estar a un club de travestis aquí a Barcelona, i la veritat és que és complicat treballar amb ells. És molt difícil atendre totes les necessitats que tenen i, a més, a vegades, amb les dones tenen una relació una mica complicada. Per a mi fou una experiència més.

Aquesta fou la teva primera experiència com encarregada, i què més? Després vaig arribar a Apricots, ja fa 5 anys que estic aquí. Això si, he treballat a altres cases amb altres càrrecs.

Tot i tenir un altre càrrec, has notat alguna diferència entre Apricots i les altres cases? Si, Apricots és una de les cases que té més clar tot el tema, perquè ja sabem que el “puterío” té coses lletges… no sé, hi ha cases que tracten mal a les noies, que els hi treuen la documentació, que els hi retenen tot els diners perquè és la casa qui cobra al client i a elles les paguen després d’una setmana, i més coses. Crec que Apricots és una de les cases més ètiques i obertes on poden treballar les noies; aquí estan despreocupades.

La teva feina et fa passar molta estona amb les escorts que freqüenten els locals. Ha sorgit alguna amistat amb alguna d’elles? Si, inclús una de les noies que està a Apricots és la meva millor amiga. En general la relació amb elles és bona, hi ha moltes noies que confien amb mi, que em conten les seves coses i em demanen consell; però també hi ha altres noies que són més distants, ja que em veuen com l’encarregada i prefereixen mantenir les distàncies. Jo tinc que intentar ser el més neutral possible i les meves coses privades sempre han de quedar-se fora de la meva feina, solament m’he de centrar en elles. La veritat es que a vegades arriba un moment en el qual és difícil mantenir la distància, però això passa amb moltes feines amb els companys i la clientela, no?

Respecte a la teva amiga que es prostitueix, has intentat convencer-la de canviar de professió? Si, moltes vegades. Sempre li dic que és jove, que hauria de disfrutar de la seva juventut i que s’ha decidir ja a sortir d’aquí. Espero que no tardi molt en fer-ho, perquè la vida pot oferir-te moltes més coses, només s’ha de voler realment un canvi.

I ella què et diu? Ella em diu que si, que intentarà fer-ho però, com et dic, una vegada que entres en aquest món és molt difícil sortir-ne… és que el que guanyen avui s’ho gasten i pensen que demà ho recuperaràn, i així van passant els anys. És com un cercle viciós.

Des de la teva perspectiva, com veus la relació que tenen les noies entre elles? Es creen amistats o només hi ha competició? Penso que en aquest món és molt difícil tenir una amistat: estem al “puterío” i totes van a pels seus diners o, si no, acaben discutint per un client, o perquè aquesta treballa més que aquella o que s’ha emportat més propina o mil històries més. Crec que són molt poques les que verdaderament són amigues. També és veritat que a Apricots l’ambient és molt bo i relaxat. Aquí les noies tenen més companyerisme, es presten la roba i quan arriba una noia noca li expliquen com funciona el local i l’ajuden; en aquest sentit aquí son molt col·laboratives i amigables.

Et sents feliç amb el que fas? Si, em sento molt feliç. Tampoc ho veig com una feina a llarg plaç, no m’agradaria seguir d’encarregada quan sigui una senyora. Ara porto treballant a Apricots uns 5 anys i el que m’agradaria, pot ser, és tenir un altre càrrec; sempre a Apricots perquè em tracten molt bé.

Hi ha alguna cosa més que vulguis afegir? M’agradaria dir a les noies que estan pensant d’entrar en aquest món o que no el coneixen, que es prenguin el seu temps per pensar-ho bé i que avaluïn els pros i contres. La veritat és que no es tan terrible com ho pinten, però tampoc és com per quedar-s’hi. Si decideixen donar el pas, el meu consell és que s’ho prenguin com una cosa temporal i, el més important, que mai deixin d’utilitzar el cap.

Al dir-li que aquesta era l’última pregunta, veig que la cara de la Yuri es relaxa i la respiració torna a ser normal. Pel moment sembla que no parirà al meu davant, tinc sort doncs la meva camiseta és nova i no vull tacar-la. Com jo no tinc més preguntes, puc donar l’entrevista per tancada. No obstant, si us heu quedat amb les ganes de saber més sobre la Yuri i el seu treball, podeu deixar un comentari al post i us contestarem encantats.

Comparteix

I tu, què opines?

Moltes gràcies per enviar-nos el teu comentari. Prometem donar-li un cop d’ull tant bon punt ens haguem posat les calces.