中文
Українська
Türkçe
Svenska
Српски
Shqip
Slovenščina
Slovenčina
Русский
Română
Português
Polski
Norsk (bokmål / riksmål)
Nederlands
Myanmasa
Latviešu
Lietuvių
한국어
ქართული
日本語
Italiano
Íslenska
Bahasa Indonesia
Հայերեն
Magyar
Hrvatski
Galego
Gaeilge
Français
Suomi
فارسی
Euskara
Eesti
Español
English
Ελληνικά
Deutsch
Dansk
Cymraeg
Česky
Català
Bosanski
Български
Беларуская
العربية
APRICOTSFOLLEM A LA PRIMERA CITA

Revelacions d'una Ama del BDSM. Part I

18/11/2015
Behind the obscene: Revelacions d'una Ama del BDSM. Part I

La veritat és que l'univers BDSM sempre havia despertat en mi molta curiositat, però mai se m'havia ocorregut aprofundir en el tema, ¿per què al final? Posar-ho en el CV tampoc em servia de res. Fins que un dia vaig tenir la possibilitat d'entrevistar Ama Monika, una de les personalitats més importants i influents del sector. Vaig quedar amb ella al Saló Eròtic de Barcelona Apricots i haig de ser sincera que el fet d'estar sola amb ella m' acollonava una mica. Ama Monika imposa molt, serà perquè no dóna tant l'efecte de ser una dona divertida o bromista, o serà per les peçes de cuir, els talons quilomètrics i els fuets que porta com si fossin un accessori qualsevol de moda. Sigui com sigui, em feia molt de respecte. No obstant això, com sol passar sovint, les primeres impressions són enganyoses.

Vaig voler ser clara amb ella des del minut zero "Sóc una total inexperta en BDSM, hauràs d'explicar-me les coses com si fos una nena tonta". Va ser en aquest moment que vaig veure per primera vegada el seu somriure, i amb ella vaig entendre que davant meu no estava una mestressa del sadomasoquisme sinó una dona dotada de sentiments i capacitat d'empatitzar. Ella era un ésser humà normal i corrent. "Bé, no m'ha donat cap fuetada", vaig pensar.

La primera pregunta no la vaig fer jo, sinó ella a mi: "Quan publicaràs l'entrevista?". Des d'aquell moment ha passat més d'un mes i ara, per fi, aquí estan aquests 50 minuts de conversa escrits en negre sobre blanc.

Ama Monika, quant de temps fa que treballes en el BDSM? Fa 10 anys que hi treballo i col·laboro en el Festival Eròtic de Barcelona ​​i 15 anys treballant com a professional del sector.

Sempre has estat ama? Vaig a ser molt sincera: vaig començar per un tema de diners. Havia de pagar l'hipoteca i no em quedava més remei que ficar-me com a senyoreta de companyia, cosa que amb el meu caràcter no hi anava. La vida va voler que trobés una dona gran amb problemes d'alcohol que feia de mestressa i que em va proposar contestar al telèfon i fer com si fos la seva submisa. Per aquell temps no tenia ni idea del que era tot això. Contestava al telèfon dient "La meva senyora en aquest moment està amb un esclau" i era mentida, estava més borratxa que una altra cosa. Fins que un dia em vaig dir "Bé, per què no puc intentar-ho pel meu compte?" I així ho vaig fer. Vaig començar així, sense que ningú m'expliqués res, de fet barrejava sexe amb dominació. Vaig anar aprenent gràcies als submisos que m'anaven ensenyant. Llavors em deia Patricia i m'anaven dient "Mira, has de fer això o allò"; no vaig agafar un llibre fins després de 5 anys. O sigui, vaig aprendre sola i amb els meus esclaus, que de fet, després de 15 anys, encara segueixen amb mi.

És a dir, des del primer moment, encara que no tinguessis cap tipus de coneixement, has estat ama. Mai has estat esclava? No, mai he arribat a ser esclava. El BDSM ha fet que em trobés a mi mateixa, que descobrís el meu caràcter i la meva veritable forma de ser. Quan la gent que em coneixia va començar a assabentar-se, vaig tenir bastants mogudes i menyspreus, però amb el temps va començar a donar-me igual perquè aquesta era jo i punt. A partir d'aquí em van començar a obrir les portes dels llocs, vaig conèixer persones súper intel·ligents, vaig descobrir que aquest món és molt divertit, que té una amplitud de jocs i a part em va donar una llibertat impressionant. O sigui, amb el BDSM sóc jo mateixa.

Quina relació hi ha amb els teus esclaus fora de l'escenari? Quan et vaig conèixer la primera vegada, anaves amb dos dels teus esclaus ... Sí, i un d'ells és la meva parella.

¿I en parella us porteu amb les mateixes dinàmiques del sadomasoquisme? No, no seria sa i es confondrien moltes coses. Quan hi ha una relació de temps ja és com un matrimoni. Crec que a una dona, així com a un home, li agrada tenir al seu costat una persona amb caràcter, que sàpiga el que es fa i que no li mani constantment, és que seria massa estrès. Alguna vegada clar que juguem, també m'ha donat alguns flagells com qualsevol parella, i si ens ve de gust ens disfressem, fem sexe o el que sigui, però amb els altres és diferent.

En què és diferent? Tinc un esclau, des de fa 5 anys, amb el qual mai he tingut ni tindré cap tipus de relació sexual. La nostra relació és un 24/7. Ell em veu com una Deessa inabastable a la qual ha de respectar i obeir en tot moment. Si jo em despullés, o simplement ensenyés un pit, tot aquest respecte, desig que sent per mi s'esvairia sense més, i passaria a ser una dona de la pila. Amb la meva parella sóc una Deessa convertida en dona. Ara t'explicaré una anècdota curiosa sobre el meu submís. En ocasions parla a deshora, o demana massa, sent amb això el que es comprèn com "un amo passiu". Doncs avui amb ell ha estat una mica curiós en el menjar perquè es va avançar al fet de que jo li oferís les restes de menjar que m'havien sobrat i llavors li vaig posar el plat a terra i va acabar menjant-se unes patates amb salsa a terra, aquí al restaurant davant de tot el món. Després li vaig enviar a asseure's i tenia tota la cara bruta ...

SEB_AmaMonika_2

Mai et sents culpable o et donen pena? Em donaven pena al principi, ¿i saps el què passava? Que no aconseguia res. La pena és el pitjor que pots demostrar davant d'un esclau, així com la por. La gent no ho sap però hi ha esclaus que es poden tornar contra tu, com no els sàpigues dominar i parlis amb coherència, se't poden rebotar. M'he portat diversos ensurts dels que he hagut de defensar-me en diferents ocasions ...

Em pots explicar alguns d'aquests successos? Un, per exemple, em va aixecar la mà, però vaig tenir la capacitat d'aturar-lo i dir-li: ¿Però què estàs fent? A mi no m'aixeca la mà ni Crist ". Llavors li vaig fer-se posar de genolls, li vaig trepitjar el cap i li vaig posar el taló per les oïdes dient-li "Rebràs la major pallissa de la teva vida". Li vaig donar amb la fusta al cul i després li vaig manar que s'abaixès els pantalons, que es fes una palla, que es corregués a terra i que ho llepés tot. Quan va acabar, li vaig dir que es posès de genolls amb els pantalons baixats fins a la porta i adéu, molt bones. I em va dir "Vostè és molt bona ama". Hi va haver un altre, quan ja destacava com a mestressa, que em va aixecar la mans dues vegades i em va dir que a ell també li agradava pegar, així que li vaig dir "Què vols, que et doni bé pel darrere?". Doncs el vaig agafar, el vaig posar a quatre potes, vaig treure un consolador, una escopinada sense lubricant ni res i cap a dins en sec, i quan vaig acabar li vaig dir "Vés-te'n!". El que et vull dir amb tot això, és que si una dona es vol prestar com a ama, ha de tenir caràcter, molta fredor i anar amb molt de compte, ja sigui amb el que fas amb els submisos, o amb certes persones.

No creus haver perdut una mica d'humanitat? No, jo sóc molt assenyada. Tinc molta humanitat, ploro quan veig coses dolentes que succeeixen realment a la vida. He conegut el que és gent sàdica i que m'ha fet molt de mal. He patit jo també assetjament psicològic. I també, he patit algunes cachetades, sé el que és i no m'agrada, però tot això m'ha aixecat cap amunt. Jo sé el que volen els submisos i tinc molta cura. Si hagués perdut la humanitat ja hagués fet moltes barbaritats, m'han demanat cada cosa ...

Com què? La barbaritat més gran va ser la d'un senyor que volia que el castrés. Teníem una sessió d'unes dues hores de sado genital molt fort, però estava pensant constantment en que volia ser castrat. Llavors un dia ja cansada d'escoltar sempre el mateix, li vaig dir que li anava a portar un metge que l'hi anava a fer. Tenia pensat donar-li un escarment, li vaig dir que a partir d'aquest moment no hi hauria cap paraula clau, que li anava a donar justament tot el que estava demanant i que no hi hauria marxa enrere. Doncs, es va quedar acollonit. Li vaig dir "Serà el dia del teu aniversari. Primer farem una gran festa i et portaré una senyoreta que et faci companyia i te la follaràs com un boig, vull que et quedis buit ". Per descomptat era tot fals, era només una trama que estava muntant. La meva intenció era portar a un amic alemany que fingís ser el metge, dormir-lo i que després d'estar mig estabornit veiés el doctor i es fes un embolic. Volia que al matí es despertés amb pinces en els testicles perquè es cregués que eren els punts i per menjar li volia donar una truita que suposadament estava feta amb el que li havíem tret. Però quan li vaig dir que eren 5.000 euros, es va tallar i no es va fer res.

SEB_AmaMonika_3

Els teus clients solen tenir molt poder adquisitiu? Hi ha de tot, a tothom li agrada. Hi ha qui s'ho pot permetre i qui no. Hi ha qui fa "brico-sado" perquè no es pot permetre una altra cosa. Quan vaig començar a treballar en això, totes les eines me les feia jo. El meu primer fuet va ser un mànec de martell i un cinturó.

I ara tens un estudi? Ara tinc un estudi que al·lucines ...

Si no recordo malament, has sortit en molts programes de tele, oi? Sí, he sortit a "7 dies, 7 nits", a "Vides anònimes", a "Tot Madrid", en "Callejeros", a "La Noria ", a" La Taula Rodona "i en molts més programes que ara mateix no recordo.

I com vas arribar a la notorietat? El primer gràcies als meus submisos, i després per anuncis en diaris. Desprès vaig conèixer al propietari de Talons Alts i amb ell vaig començar a assabentar-me dels festivals eròtics, i Ama Monika va ser la que em va donar el pas.

Llavors és per això que et dius Ama Monika? No, no és per això. Aquest nom me'l van posar entre els submisos, ells ho van decidir.

Aquí acaba la primera part de l'entrevista a Ama Monika. La propera setmana que publicarem la segona part, no us la perdeu!
Comparteix

I tu, què opines?

Moltes gràcies per enviar-nos el teu comentari. Prometem donar-li un cop d’ull tant bon punt ens haguem posat les calces.