中文
Українська
Türkçe
Svenska
Српски
Shqip
Slovenščina
Slovenčina
Русский
Română
Português
Polski
Norsk (bokmål / riksmål)
Nederlands
Myanmasa
Latviešu
Lietuvių
한국어
ქართული
日本語
Italiano
Íslenska
Bahasa Indonesia
Հայերեն
Magyar
Hrvatski
Galego
Gaeilge
Français
Suomi
فارسی
Euskara
Eesti
Español
English
Ελληνικά
Deutsch
Dansk
Cymraeg
Česky
Català
Bosanski
Български
Беларуская
العربية
APRICOTSFOLLEM A LA PRIMERA CITA

Behind the Obscene: Carmina, l'escort universitària

22/12/2015

Arriba la segona entrega de Behind the Obscene, la secció dedicada a les entrevistes a noies de companyia. Si la vegada anterior va ser el torn de Meritxell, avui li toca a Carmina, una noia mexicana molt agradable i simpàtica que no va tenir cap problema a ser entrevistada per a tots vosaltres.

Carmina em va rebre al local de Còrsega molt emocionada per l'entrevista, ni que fos jo Ana Pastor. Portava un vestidet de ratlles molt sofisticat, unes ballarines, els cabells recollits i res de maquillatge. A compensar el seu look tan sobri estava Sofia, una altra noia que va voler assistir a la nostra xerrada perquè "Em fa il·lusió" em va dir, que portava un conjunt de llenceria blau elèctric que no deixava espai a la imaginació, però sí a un bon refredat. Així que les tres vam anar a l'habitació número 4, ens vam asseure al llit i vaig començar amb les preguntes:

Explica'ns una mica sobre tu, començant per la teva procedència. D'on ets? Tijuana, Mèxic.

Quant fa que portes a Espanya i quant en Apricots? 9 mesos a Espanya i uns 7 mesos a Apricots.

Per què vas venir a Espanya? Primer vaig venir a estudiar i després als dos mesos de ser aquí vaig començar a treballar de noia de companyia.

I amb els teus estudis què ha passat, segueixes amb ells o ja no? Ja va acabar el curs i ara cal esperar el títol oficial.

Què estaves estudiant? Periodisme de viatges.

Del periodisme al servei d' escort. Què et va portar a canviar tan radicalment la teva trajectòria professional? Una mica per curiositat i morbo, una mica per els diners i així poder pagar la matrícula de l' universitat. Al meu país tenia una amiga que va començar a fer serveis de noia de companyia i al final em vaig decidir a provar-ho jo també. Quan vaig venir a Espanya vaig buscar a internet i vaig trobar una casa, en la qual vaig estar una setmana. Allà em van parlar de Apricots i aquí em teniu. Amb el temps t'adones que això és una feina qualsevol, com anar a una oficina. El que passa és que després un s'acostuma a guanyar certes quantitats de diners...

Entenc que és pels diners que segueixes en això. Et semblen realment diners fàcil de guanyar? Bé sí, però també perquè si el client pregunta per un servei que no dones, no estàs obligada a anar amb ell, així se't fa molt més fàcil. El que passa és que a vegades no hi ha feeling entre les persones i llavors és quan se't fa més dur; però són rares les ocasions. A més, no tots els serveis són per follar.

Amb quin tipus d'homes es fa més difícil la situació, ¿amb la gent gran, els joves o l'edat és igual? És igual. Potser passa més amb els joves, que vénen ja amb alguna copa de més. La gent gran ve més per afecte, per desfogar-se, per parlar o perquè se sent sola. Per exemple, una de les situacions més complicades és quan un client et demana follar sense preservatiu; però això no ho faré mai a la feina. Altres casos són menys incòmodes, com els homes que vénen just per explicar-ho als amics i altres per aprofitar fins a l'últim minut...

Bé però en una hora, quantes vegades poden "aprofitar"? En una hora solen ser dues relacions però de vegades es queda en una. Moltes vegades, després de córre's, el que els ve de gust és un massatge en lloc d'una segona vegada i també parlar una estona...

I de què parleu? Primer pregunto d'on són i desprès què fan, de què treballen… i si són turistes és encara més fàcil perquè parles de Barcelona, els preguntes si han visitat tal lloc, si han anat a dinar a tal restaurant. I desprès ja són ells els que començen a preguntar-te coses…

Consegueixes disfrutar amb els teus clients? Alguns cops sí i els que no fingeixo, com fem sovint totes les dones. He estat amb clients guapos però éren insuportables. Por exemple, una vegada van venir dos nois molt guapos que volien estar amb mi a la vegada durant 45 minuts, pagant solsament mitja hora i a sobre com si fóssin una sola persona. No hi havia manera de que entenguessin que aquest servei es paga doble. Al final, van agafar una altra noia però com s'havien picat por com havia anat la cosa es van posar molt agressius i no van parar de dir-nos que érem unes guarres i d'altres coses més lletges. En aquest cas ho vaig passar molt malament i l'únic que volia era que s'acabés i no tonar a veure'ls mai més. En general, el meu goig no té res a veure amb l'aspecte físic; a lo millor no és tan agraciat però és bon client perquè és educat i tranquil; llavors em relaxo i gaudeixo...

I les teves relacions sexuals en la teva vida privada què tal són? Just l'altre dia Sofia em va dir que un dia ens cansaríem de tant follar. Però jo crec que no és així, perquè si t'agrada algú desconnectes del teu treball i l'única cosa que et queda és gaudir d'aquesta persona. Així que en la meva vida personal segueixo gaudint del sexe.

Què és el que més t'agrada de ser noia de companyia? ¿I el que menys? Aquí a Apricots, m'agrada que guanyo bè i que hi ha bon ambient i molt companyerisme entre les noies. Tambè hi ha flexibilitat per moltes coses i no t'obliguen a fer quelcom no vulguis; a més et cuiden quan fas sortides fora, saben on vas i amb qui i això et dóna molta tranquil·litat. El que menys m'agrada, és que a vegades, quan som moltes, hi ha molt escàndol i soroll, perquè com que no tenim el mateix horari pot ser que tu estiguis descansant i les altres et despertin després d'haver acabat un servei. Podríem definir-los com a "problemes de galliner", que és el mateix que passa quan comparteixes pis amb altres persones, però no és una cosa que representi un problema real. I el que menys m'agrada de la professió d' escort són els clients pesats, els que es creuen que en una hora poden demanar-te tots els serveis que vulguin sense pagar per ells o que et tractin de forma poc respectuosa perquè s'obliden que abans de res som persones.

Quins consells donaries a qui vol seguir el teu mateix camí? Recordar-li que aquest treball no és etern, que hi ha temporades millors que altres i que els clients també es cansen de veure sempre les mateixes cares. Llavors encara que pensis que fas diners fàcilment, cal utilitzar el cap i ser intel·ligent a l'hora de gestionar els teus diners, has de ser acurada amb les teves despeses i ser capaç de veure més enllà d'aquest treball. No tindria sentit treballar dur molts anys per quedar-te amb res. Una altra cosa que aconsellaria és que mai es rebaixin a fer coses que no vulguin.

A la pregunta "Tens alguna anècdota divertida que explicar?", Com Carmina no tenia cap, Sofia va prendre el seu relleu: - "Una vegada un client em va demanar que ballés per a ell, la cosa graciosa és que ell va començar a ballar amb mi, fins i tot a imitar els meus moviments i gestos. Era com si volgués assemblar-se a mi. Al final va ser ell que va ballar per a mi, de fet es va assemblar més aviat a una classe de ball que a un servei d'escort. I és clar, no hi va haver res de sexe".

Va ser just acaba de contestar que l'encarregada va trucar a Sofia perquè un client preguntava per ella. "Posa't alguna cosa a sobre, filla, que agafaràs fred" li vaig dir. Sofia va riure i es va acomiadar dient-me "Ara em vaig a escalfar bé, no et preocupis". I així vaig seguir la meva entrevista amb Carmina:

Et molesta si et diuen puta? Depèn del context en el que m'ho diguin. Per exemple, si t'ho diuen amb l'afany de molestar és obvi que no m'agrada, o també quan un client t'ho diu perquè com t'està pagant es creu que té el dret de parlar-te així. Però, en general, no em molesta. A més, entre nosaltres ens els diem en pla conya "Ets una puteta" i no passa res, riem i ja està.

Què opines de la prostitució al carrer? Partint del fet de que cadascú pot fer el que vulgui amb la seva vida i que no ets millor persona per treballar en un pis i pitjor per treballar al carrer, per a mi la prostitució al carrer és una cosa molt arriscada i fins i tot perillosa. Però que jo ho vegi malament moralment, per descomptat que no. És més aviat una qüestió de seguretat i sabem que el carrer no és el lloc més tranquil del món.

Podent tornar enrere, seguiries el mateix camí? Si és que no, per què? Potser no, però sobretot perquè és pesat, en el sentit que dorms poc, menges malament i en general els ritmes de vida no són equilibrats. Alhora sí que tornaria a fer-ho, perquè hi ha moltes coses bones que m'han passat gràcies a aquesta professió i que no haguessin succeït fent una altra cosa. El que tinc clar és que no m'agradaria dedicar-me a això per molt temps, prefereixo veure-ho com una cosa transitòria, però en cap moment m'he penedit de res perquè realment he viscut coses que han valgut la pena.

Imagina't que quan vas arribar de Mèxic haguessis tingut per una banda una oferta de treball normal, diguem-ne, i per un altre la possibilitat de ser noia de companyia, que ja hem dit que és un treball molt dur i arriscat, encara que et permeti guanyar molt més que qualsevol altra feina. Si haguessis de triar entre una opció o una altra, quin seria la teva elecció? Si fos un treball normal, hauria de ser alguna cosa que m'agradi molt, encara que guanyés la quarta part del que guanyo com escort.

I quin seria aquest treball? Ja que has estudiat periodisme de viatges, t'agradaria ser reportera o fer alguna cosa relacionada amb els teus estudis? M'agradaria més ser guionista de programes de televisió.

Ho has intentat alguna vegada? Al meu país ho feia i malgrat que em pagàven molt malament, era molt divertit i m'ho passava bé. Aquí, a Espanya, mai em vaig posar a buscar una feina de guionista.

Tens parella? Si es que no, t'atreviries a dir-li a què et dediques? No tinc parella per no haver de dir-li res. I si tingués, potser sí l'hi diria, però hauria de trobar el moment més adequat per explicar-li així. No crec que qualsevol home estigui disposat a acceptar que vagis amb altres homes, i a sobre per diners.

Parlant de diners, hi ha alguna cosa que no faries mai per diners? Hi ha coses que sí que faig cobrant un extra però de vegades quan vénen amb la prepotència de "tinc els diners i faig amb tu el que vull" doncs no, no acceptaria mai la humiliació per diners. Ni fer sexe sense condó, ni altres coses que puguin posar en risc la meva salut.

Aquesta va ser la meva última pregunta. Vaig guardar la meva llibreta i em vaig quedar una estona a xerrar amb ella, les dues molt còmodes tombades al llit. Carmina no va parar de somriure en cap moment i la sensació que em va deixar va ser la de ser una persona amb el cap a les espatlles i capaç de veure el costat positiu de les coses en cada moment. Una cosa que, malauradament, la majoria de persones ens oblidem de fer. Gràcies Carmina per haver-me recordat l'important que és somriure a la vida, sempre.

Comparteix
2 Comentaris
mi opinion seria que carmina es una de las tantas chicas que lo hacen para pagarse sus estudios
sergio
30/12/2015
bastante interesante esta entrevista gracias por permitirme saber mas de esta chica eres un encanto carmina cada vez me sorprendes mas buena suerte en tus estudios estoy de acuerdo con ustedes esta chica es bastante centrada
jose
30/12/2015

I tu, què opines?

Moltes gràcies per enviar-nos el teu comentari. Prometem donar-li un cop d’ull tant bon punt ens haguem posat les calces.