中文
Українська
Türkçe
Svenska
Српски
Shqip
Slovenščina
Slovenčina
Русский
Română
Português
Polski
Norsk (bokmål / riksmål)
Nederlands
Myanmasa
Latviešu
Lietuvių
한국어
ქართული
日本語
Italiano
Íslenska
Bahasa Indonesia
Հայերեն
Magyar
Hrvatski
Galego
Gaeilge
Français
Suomi
فارسی
Euskara
Eesti
Español
English
Ελληνικά
Deutsch
Dansk
Cymraeg
Česky
Català
Bosanski
Български
Беларуская
العربية
APRICOTSFOLLEM A LA PRIMERA CITA

Behind the Obscene: Meritxell

26/10/2015

Behind the Obscene és la nova secció del bloc de Apricots; és un espai en què les noies de companyia es desvetllen a través de petites entrevistes. Amb Behind the Obscene anirem descobrint secrets, anècdotes i curiositats sobre les seves experiències en aquest sector, però també intentarem conèixer a les noies més enllà de la seva professió.

Behind the Obscene proposa ser un lloc de conversa on no hi ha ni màscares ni falses veritats. Volem comptar d'una banda com són les noies per darrere de l'escenari obscè en què solen actuar, d'altra demostrar que sovint l'atribució de l'adjectiu "obscè" és el resultat d'un coneixement confús i superficial de les coses.

Tothom té una història per explicar, i nosaltres tenim moltes.

Era un dimecres al matí quan vaig anar al local de Còrsega. No hi havia quedat amb cap de les noies, perquè en el fons estava segura que almenys una d'elles hagués estat disposada a deixar-se entrevistar. Quan vaig arribar, la primera cosa que vaig fer va ser explicar a l'encarregada el motiu de la meva visita; li va semblar bé el de l'entrevista i em va dir "Propónselo a les noies".

Vaig intentar fer-ho però les que hi eren estaven gaudint d'una pausa, així que no em van prestar molta atenció, no volien saber res de "rotllos". Després d'aquests primers moments de total indiferència cap a mi, vaig aconseguir, no sé ben bé com, cridar l'atenció de les noies i aclarir-los que no tenia males intencions, que simplement volia xerrar amb elles i conèixer-les una mica millor. Al final, no sé si és per pena cap a mi o perquè em fos i les deixés en pau, em van aconsellar que parlés amb Meritxell, perquè deien que ella "té parla i molt d'encant". Vaig preguntar a Meritxell si li venia de gust i després d'uns instants d'indecisió, al final va acceptar parlar una estona amb mi.

El que segueix és el que em va explicar:

Explica'ns una mica sobre tu, Meritxell, començant per la teva procedència. D'on ets? Sóc de Sud-amèrica però prefereixo no especificar exactament d'on.

Quant de temps fa a Espanya i quant en Apricots? Fa 6 anys a Espanya i 1 mes venint a Apricots.

Per què Apricots i no una altra casa d'escorts? Perquè em sento còmoda ja que no estic obligada a fer res que no vulgui, aquí ets lliure, no tens obligacions com en altres llocs. També vaig estar treballant al meu pis, però aquí (en Apricots) em sento molt més tranquil·la i protegida. I també perquè la clientela és una altra; aquí vénen molts turistes i el tracte és molt agradable, són molt respectuosos.

¿Des de fa quant temps et dediques a aquesta professió? 5 anys.

Què és el que més t'agrada de ser noia de companyia? ¿I el que menys? No m'agrada molt, ho faig principalment pels diners. La meva intenció és canviar de feina. Al meu país vaig estudiar, però encara he de convalidar el títol.

Llavors què et va portar a dedicar-te als serveis d'acompanyant? Quan vaig arribar a Barcelona vaig tenir un nadó i em vaig quedar sola; entre el pis, la cura del nen, l'advocat d'estrangeria i les altres despeses, havia de guanyar molt més del que hagués guanyat en un treball normal, per tant aquesta era la meva única opció mentre aconseguia una feina que fos conforme als horaris de la guarderia. Amb els horaris que m'organitzo ara puc dedicar temps al meu fill i tinc tota la flexibilitat que necessito.

Podent tornar enrere, seguiries el mateix camí? Si és que no, per què? No. Primer perquè no m'agrada, i segon perquè en realitat quan vaig arribar aquí no vaig fer les coses ben fetes, vaig haver de venir amb tots els papers en regla perquè ja sabia que venia a quedar-me. Tampoc em vaig preocupar per estudiar català i convalidar el meu títol d'estudis, vaig deixar passar el temps i no tinc excusa. Tornant enrere ho hagués fet tot diferent. Ara m'he posat una meta, un temps límit. Vull seguir en això un any més per guardar diners suficients com per estar tranquil·la amb el meu fill. Fa uns anys les coses anaven millor en aquest sector, guanyava molts diners al mes i no el vaig aprofitar.

Com et gastaves tants diners al mes? Hi ha persones que no guanyen tant en un any ... Ho sé, el problema és que com més guanyes més gastas.Yo portava un nivell de vida molt alt, em comprava molta roba, vivia en un pis grandíssim al centre amb una empleada , tenia xofer que em portava a les sortides als hotels, li enviava diners a les meves filles en mi país ia la gent del meu barri que sabia que estava necessitada; anaven 100 euros a un, 100 a un altre i els diners s'acabava. A més, anava a la discoteca cada nit, perquè era la meva manera d'escapar de la realitat, com per oblidar-me una estona de tot. Crec que si no tingués el nen seguiria amb aquesta vida boja ...

És a dir, si no tinguessis el nen no t'agradaria sortir d'això d'aquí a un any com has comentat abans? Crec que ja és temps de sortir de tot això, d'estalviar i canviar de vida. Crec que m'ha passat tot això perquè entengui que no he de viure així. El meu nen ha estat la meva salvador.

La teva família sap al que et dediques? La meva mare és l'única que sap el que faig, l'hi vaig explicar pel mateix que a la meva exparella, per si un dia em passa alguna cosa que sàpiguen on buscar-me. Tinc 6 germanes més, elles no saben què faig perquè són cristianes. No obstant això, crec que ho sospiten perquè una dona de la neteja aquí a Espanya no guanya tant. L'únic que em diuen són unes indirectes com: "Si nosaltres vam poder viure bé a casa nostra, tu també pots. Tu també vas estudiar, no busquis el camí fàcil ".

La teva mare què tal ha acceptat el fet que et dediquis a això? No ho ha acceptat, no parlem mai d'això. Ella ho sap només per si de cas. Mai m'ha agafat diners d'això. Encara que estigui molt necessitada mai ho agafaria perquè seria com col·laborar a que jo segueixi amb aquesta professió. Ella no em pregunta res, més aviat està tot el temps dient-me que m'està buscant una feina, i que el seu cap té una empresa de gestoria i que acabi d'estudiar anglès per treballar en aquest lloc.

Tens alguna anècdota divertida que explicar? Durant l'embaràs vaig treballar 8 mesos com massatgista, perquè hi ha gent que li donen molt morbo les dones embarassades, però mai vaig tenir relacions estant embarassada. Fins i tot els clients em portaven robeta de nen, xocolates, em deixaven propines. Anem, que la part en la qual em vaig divertir més va ser durant l'embaràs perquè no follava i guanyava més. Quan vaig tenir el nen, molts clients s'havien fet el càlcul de quan hi hagués parit i em cridaven per veure si tenia llet materna per donar-los. La veritat és que les coses més rares me les demanava quan treballava sola al meu pis, aquí a Apricots és tot més normal.

¿Algunes vegada t'has enamorat d'un client? No, i la veritat és que no entenc com un home que sap que estàs treballant en això et pugui estimar. Conec moltes noies que els ha passat, però crec que arriba un moment en què t'ho va a tirar en cara. Per exemple, jo del pare del meu fill em vaig separar perquè no assimilava la meva condició, i això que llavors era només massatgista. Avui dia segueix dient-me que no pot acceptar-ho perquè li sembla que si surto d'això, algun dia podria tornar a treballar del mateix i té raó, si la situació econòmica ho requereix ho tornaria a fer. Per això prefereixo estar sola, primer per no sentir-me malament amb la parella que estigui, i després perquè no veig que un home accepti això. És dur trobar algú amb la mentalitat tan oberta que sigui capaç de acceptar-nos tal i com som.

Quan acabis amb aquesta professió, arribarà un moment en què coneixeràs un home fora d'aquest entorn. Seràs sincera amb ell i li comptaràs del teu passat? Sí, li diré la veritat. I saps per què? Perquè sempre et pots trobar algú que ho sàpiga, ja sigui perquè t'ha vist en foto, vídeo, etc, llavors prefereixo explicar-ho jo abans que l'hi expliqui una altra persona i el descobreixi així. Millor anar sempre amb la veritat per davant.

Et molesta si et diuen puta -Sí, per a mi les putes són les que estan al carrer, en una cantonada i tenen xulo; aquí no tenim xulo, som lliures. Les noies que estan al carrer haurien de provar la seguretat d'estar en unes instal·lacions com aquestes.

Què opines de la prostitució al carrer? Penso que en el moment que estàs al carrer hi ha molts policies, et pots apropar a qualsevol i demanar ajuda. Aquí a Espanya t'ajuden molt, si no tens papers i algú t'està explotant, et donen suport i et proposen sortides. Personalment regularia la prostitució per evitar que les noies estiguin al carrer, d'aquesta manera treballarien en un entorn segur i podrien fer amb el seu cos el que vulguin i ser elles les seves pròpies propietàries. Hi ha dones molt boniques pel carrer i penso "no em diguin que no podrien treballar soles, que necessiten estar en una cantonada així", no tenen perquè tenir un xulo, podrien treballar soles o estar en llocs tranquils com Apricots. Per exemple, la meva exparella és molt masclista, però jo li deia: "Jo treball i jo em mantinc" per què m'ha de dir si puc o no puc sortir, on vaig i amb qui, doncs no. Si no t'agrada com sóc, te'n vas, però no em diguis a mi com he de ser, què he de fer o com he de vestir.

Tornaries a viure al teu país? Quan tingui casa si. De moment no vull tornar pel meu fill, allà hi ha molta delinqüència. Vull que ell creixi aquí, que es formi i s'eduqui a Espanya. A més, al meu país tinc dues filles, que ara són més grans. La primera la vaig tenir quan era molt joveneta, però estava molt il·lusionada amb tenir-la. Però el petit, l'últim, va ser una sorpresa inesperada.

Estàs a favor de l'avortament? Ni a favor ni en contra. Crec que és dolent fer-ho però hi ha vegades que no hi ha altra solució. Penso que portar al món un nen si no ho pots mantenir és de persona egoista.

Has treballat en altres ciutats espanyoles? Què canvia respecte a Barcelona? Sí, vaig treballar a Eivissa. Allà els preus solen ser més elevats perquè la feina és molt estacional i després no hi ha res.

I també vas treballar en altres països? Si és que sí, què canvia respecte a Espanya? Sí, vaig treballar a França, a París. Allà també guanyes més, els clients no t'exigeixen res, són gent més respectuosa. Aquí treballava un munt perquè als francesos els agraden les rosses, chiquititas i primes com jo. I per descomptat, perquè allà és il·legal la prostitució.

Parles francès? No, només el practico * rialles * ... ara ho estic estudiant perquè em diuen molts francesos i m'agradaria posar tenir converses més completes amb ells.

És diferent el sexe que practiques quan no cobres? Sí. Malgrat que quan treballo el sexe ho faig només amb qui vull, si em fico al llit amb algú al que li tinc afecte per descomptat que canvia i el viu de manera diferent. El sexe fet amb amor sempre és una altra cosa. Encara que he de reconèixer que al final és pell amb pell i si al teu cos li està agradant alguna cosa, no pots anar en contra dels teus sentits.

Què no faries per diners? Prendre drogues, això ho tinc molt clar. Seria el súmmum que a sobre de puta, fora drogoaddicta * moltes moltes rialles *.

Comparteix

I tu, què opines?

Moltes gràcies per enviar-nos el teu comentari. Prometem donar-li un cop d’ull tant bon punt ens haguem posat les calces.